Però el pandero quadrat també ha sonat per a reivindicar la creativitat i la pràctica del cant a la festa, al llevant de taula, a la trobada de colla, amb continguts de total actualitat. El folklore oral com a eina de comunicació de sentiments i idees, de vivències, de festeig o de crítica, amb tota la seva vigència.
Mostra de cançons a la presentació del pandero d’Ulldemolins
A Albarca, en el marc de la festa major, després d’una conferència i un sopar compartit, o a Ulldemolins, on aquest dilluns passat presentàvem la reconstrucció de l’antic pandero de les majorales del Roser. I també a la Vilella Alta, on, en el marc de les conferències d’estiu organitzades pel Parc Natural de la Serra de Montsant i Carrutxa, ahir es proposava una aproximació a diverses modalitats de cant popular, improvisat o preparat per a l’ocasió, com les rondes, les cançons de dansa o els esquellots, acabant amb una mostra de cançons de pandero.
Activitats que han deixat molt bon regust i que tindran continuïtat en altres poblacions –dins el programa «Cantar amb el pandero»–, però també, possiblement, a partir de noves iniciatives en el marc d’alguna festa local. I aquests dies d’estiu continuarem fent recerca.
Conferència sobre el cançoner popular a la Vilella Alta (Foto: Montsant Fonts)
La refuncionalització de les pràctiques culturals del passat, ja sigui el cant o qualsevol altre costum, amb continguts de present, aporta un nou sentit al llegat cultural, al patrimoni. Recerca aplicada, doncs, per a transmetre el coneixement obtingut gràcies a la investigació de la documentació i –sobretot, en aquest cas– a la memòria personal.
Memòria personal que no s’acaba en absolut –encara que s’esvaeixi el record de determinades pràctiques culturals o d’unes formes de vida més antigues– en el coneixement de les vivències, els conflictes i les transformacions que ha viscut la nostra societat en aquest passat segle XX. I pel que fa a les cançons, encara aporta nous materials. És prou habitual que persones assistents a les xerrades segueixin o encara afegeixin noves corrandes a les proposades com a exemple.
Teresa Aran, amb Montsant Fonts i Salvador Palomar (Foto: Laia Pedrol)
Memòria com la de Teresa Aran, d’Ulldemolins, que als seus quasi 98 anys, encara ens recordava aquest dilluns les cançons de pandero que ja fa anys ens comunicava en el curs de les nostres primeres recerques a la població, ara fa trenta anys. Anar amb el «nou» pandero d’Ulldemolins a casa seva, ser com sempre ben rebuts, per a repetir aquella tonada que tants cops hem sentit de la seva veu fou emocionant. Com un senzill homenatge a totes les persones que, amb hores de conversa i sessions d’enregistrament, han fet possible bastir el fons de memòria oral sobre el qual es basa una part important del nostre treball. Un reconeixement que ha estat present també en el record, a la presentació, de diverses persones que ja no hi són.
Cantant amb els panderos a la Vilella Alta (Foto: Montsant Fonts)
Del passat al present, de l’objecte patrimonial a l’instrument per a cantar sobre sentiments i fets d’actualitat –algunes temàtiques perduren en el temps, és clar–, cantem amb el pandero.
Article de Salvador Palomar, extret de La Teiera
