Els canvis en la mentalitat de la societat, la major facilitat en les comunicacions i la desaparició de les antigues confraries vinculades a una societat preindustrial, va motivar la pèrdua d’un seguit de pràctiques culturals com les cançons de pandero o, en el cas d’Ulldemolins, l’inici ritual del ball de plaça, a càrrec de les majorales del Roser i els majorals de Sant Isidre.
Escena de representació de La Dolorosa al Teatre Romea. («La Escena Catalana», 1933)
El 1928, Ventura Gassol –escriptor i poeta de la Selva del Camp, que arribaria a Conseller de Cultura de la Generalitat– va estrenar La Dolorosa, una obra de teatre, en vers, ambientada al segle XVIII a Ulldemolins. En ella apareixen les majorales del Roser, tocant i cantant amb el pandero. Ventura Gassol emprà materials tradicionals, aplegats a Ulldemolins –on havia fet estada amb Higini Anglès– i en algunes poblacions veïnes de les Garrigues. L’obra es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona, l’11 de maig de1928 i es va representar aviat a la mateixa població, el 13 de setembre de 1930.
L’obra despertà l’interès dels folkloristes per Ulldemolins i va contribuir a generat una dansa folklòrica –o d’arrel tradicional, si voleu– que va portar ben aviat el nom del poble arreu del país: el Ball de Majorales d’Ulldemolins. Aquest és una recreació de Joan Rigall, que el 1931 va fer recerca a la vila i va parlar amb dues padrines que havien estat majorales, a partir del costum d’inici del ball de plaça per part de les fadrines i els fadrins de les dues confraries. Amb el punt d’exotisme que representà en aquell moment el seu aire de jota, a la dècada de 1930 ja el ballaren molts esbarts de Catalunya. L’obra de Ventura Gassol motiva, a més, la creació d’una altra dansa, la del Roser, que recrea el ritual de canvi de majorales i es basa en una tonada de les cançons de pandero.
Les dues danses han estat ballades durant el segle XX a la població –i encara, el 2010– per part de l’esbart local. La memòria de les antigues majorales del Roser restà en la població i moltes persones, avui, encara recorden la lletra que hom afegí a la tonada del Ball de Majorales o aquella cançó de pandero que diu:
Majorala l’han posada,
majorala del Roser.
Majorala l’han posada,
de Sant Isidro també.
Josep Quesada pintant el nou pandero d’Ulldemolins
Dins el programa «Cantar amb el pandero», que impulsa Carrutxa, el proper dilluns 19 d’agost es presentarà a Ulldemolins la reconstrucció de l’antic pandero de la confraria de la població. L’instrument original es conserva al Museu Diocesà de Tarragona i fa anys, en una estada al poble, va ser copiat per Bernat Menetrier, que també va començar a pintar-lo. La idea va quedar aturada però ara, en el marc de l’interès per aquest tipus de repertori, s’ha recuperat la feina feta i gràcies al treball d’Albert Margalef i Josep Quesada, el pandero sonarà de nou a Ulldemolins i es podrà escoltar la tonada de les cançons.
El pandero –denominat també com a tambor en la documentació antiga d’Ulldemolins ipandó en la tradició oral– és un instrument membranòfon, percutit, format per un bastidor de fusta quadrat, on hi ha fixades dues pells, a banda i banda, pintades amb les imatges de la Mare de Déu del Roser i sant Isidre. Porta cascavells al seu interior i anava guarnit amb flocs de cintes de seda, de diferents colors, que les noies hi afegien amb motiu del seu pas pels càrrecs de la confraria.
Article de Salvador Palomar, extret de La Teiera
Presentació de la reconstrucció del pandero d’Ulldemolins
Dilluns, 19 d’agost de 2013, a 2/4 de 8 del vespre al Centre Cívic. Ulldemolins
A càrrec d’Albert Margalef, Laia Pedrol i Salvador Palomar.
